GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
200. El mètode Queraltó, innovador en el tractament de les ferides de guerra

200. El mètode Queraltó, innovador en el tractament de les ferides de guerra


L’any 1748, Pere Virgili iniciava la modernització de la cirurgia amb la creació del primer Reial Col·legi de Cirurgia a Cadis on es formaven cirurgians per guarir les ferides de guerra. Dotze anys més tard, es va crear el Reial Col·legi de Barcelona, situat a l’edifici on actualment hi ha la seu de l’Acadèmia de Medicina. S’hi van formar cirurgians de molt prestigi, com Antoni Gimbernat o Josep Queraltó, entre d’altres.
 
Josep Queraltó, nascut a Sant Martí de Sarroca l’any 1746, va guanyar una plaça de practicant major a l’hospital del mateix Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona i, posteriorment, va ingressar a l’exèrcit com ajudant mèdic. Va participar en diferents expedicions militars, fet que el va ajudar a especialitzar-se en la curació de ferides de guerra. L’any 1776, va dirigir l’Hospital Militar de l’Illa de Santa Caterina, al Virregnat de Rio de la Plata, on va estar dos anys fins que va ser seleccionat per fer estades a diferents hospitals europeus per aprendre les noves tècniques i aplicar-les al nou Reial Col·legi de Medicina i Cirurgia que, Gimbernat i Ribas, estaven creant a Madrid. Carles III el va nomenar cirurgià de cambra de la cort i catedràtic i, més endavant, director dels Hospitals de Navarra i Guipúscoa. Va ser a Navarra on va haver d’assistir molts ferits de la Guerra dels Pirineus contra els francesos i on va desenvolupar un mètode per a la cicatrització ràpida de les ferides d’armes de foc.
 
El seu mètode desmentia tòpics que estaven molt arrelats, com que les ferides per armes de foc no tenien cap principi verinós, que els bàlsams i ungüents alteraven l’acció natural de l’organisme, que les ferides havien d’estar protegides perquè el contacte amb l’aire no era convenient, que la dieta estricta era perillosa, que les sagnies estaven contraindicades o que s’havia de reduir el dolor, atès que podia produir trastorns en l’acció de l’organisme. El seu objectiu era reduir al màxim les amputacions.
 
Aquest mètode, conegut com “curació espanyola” o cura retardada va estar vigent durant molts anys. Era molt simple, primer calia netejar la ferida de foc i després cobrir-la amb uns apòsits i/o uns foments emol·lients o calmants si el dolor ho exigia.
 
Queraltó hauria deixat escrit el tractat de cirurgia sobre el tractament de ferides per armes de guerra, però no s’ha trobat; únicament, se’l suposa per les cites aparegudes en diferents llibres científics. Fèlix Torres Amat, en el seu llibre Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (1836), recollia l’habilitat i la confiança que els ferits de guerra tenien en Queraltó. Així, diu: “Cap cirurgià a Europa ha simplificat i reformat el tractament de les ferides per arma de foc com el senyor Queraltó. A ell deuen els cirurgians espanyols l'haver estat els primers a separar-se de l'opinió general que considerava verinoses les ferides per arma de foc i a abandonar la pràctica bàrbara de fer una incisió i canviar la seva figura.”
 
Més endavant, Queraltó va publicar un llibre titulat Medios propuestos por D. José Queraltó para que el pueblo sepa desinfeccionar y precaverse, si vuelve a reproducirse la epidemia que le ha consternada (Sevilla, 1800) on donava consells per a un millor tractament de les febres grogues que van afectar l’any 1800 a Andalusia.
 
Ester Ustrell
27/06/2017


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici