GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@histocat.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Ester Ustrell. La Família Gil (II): la Banque Gil

Ester Ustrell. La Família Gil (II): la Banque Gil


Les darreres voluntats de Pau Gil Serra van ser clares respecte a la Banque Gil: liquidar la casa de banca, retornar els dipòsits als seus propietaris i del romanent fer-ne dues parts. Una, repartir-la entre els fills del seu germà Leopold i, l’altra, dedicar-la a un hospital civil a Barcelona seguint les instruccions que deixava escrites. El llegat, que va ascendir a quasi tres milions de pessetes de l’època, va servir per modernitzar l’antic Hospital de la Santa Creu, el primer hospital general de gestió público-privada En honor del seu mecenes, l’hospital seria rebatejat com a Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu i, actualment, és conegut simplement com a Hospital de Sant Pau, obra mestra del modernisme català que l’any 1997 va ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
 
La Banque Gil, anomenada oficialment Pedro Gil y Compañía,  va ser creada a París l’any 1846 per Pere Gil Serra amb la intenció d’obrir el seu propi negoci lluny del control del seu pare, Pere Gil Babot. La Banque Gil va saber fer-se un lloc en un dels importants centres financers europeus i va funcionar durant 50 anys.
 
La Banque Gil va finançar i avalar els diferents negocis de la família Gil. Va gestionar els comptes corrents dels seus clients, tots ells amb gran poder adquisitiu, atenent ordres de compra/venda de títols i assessorant sobre el millor moment per invertir en negocis de la península, motiu pel qual  havien de disposar, en tot moment, d’informació acurada sobre la situació econòmica del país, tasca que es duia a terme des de Barcelona. Entre els molts clients que van tenir, podem citar com a exemple la reina Isabel II, que exiliada a Paris, va obtenir-ne un préstec de 100.000 francs.
 
Així mateix, la Banque Gil va finançar operacions comercials d’àmbit internacional, actuant com a intermediària en el comerç de la fusta entre les cases exportadores dels ports del nord d’Europa i les companyies importadores espanyoles. També va gestionar la importació de material ferroviari per a la construcció de diverses línies de ferrocarril com la línia  de Barcelona a Valls per Vilanova i la Geltrú.
 
Quan Pere Gil Serra va morir (1867), la banca passava per moments financerament molt complicats. Per una banda, s’havia de retornar  a la vídua de Pere Gil els deutes de l’herència del patriarca, Pere Gil Babot i, per una altra, sanejar la casa de banca i traspassar-la a Pau Gil. Tot plegat, implicava abonar una quantitat força considerable que no es va saldar fins passats 20 anys.
 
A partir de 1887, va ser Pau Gil, germà de Pere Gil, qui es va fer càrrec de la gestió de la Banque Gil fins a la seva mort, 10 anys més tard. Van ser anys econòmicament exitosos que van generar molts guanys, gràcies als quals  avui podem gaudir del complex modernista més gran d’Europa.
 
Ester Ustrell
18/05/2014


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici